El cotxe elèctric: passat, present i futur d’una revolució silenciosa

Els primers cotxes elèctrics van aparèixer a mitjans del segle XIX, gairebé al mateix temps que els primers vehicles de vapor i de combustió. Inventors com Robert Anderson i Gustave Trouvé van experimentar amb motors elèctrics i bateries, tot i que la tecnologia d’emmagatzematge d’energia era limitada. A finals del segle XIX i principis del XX, els cotxes elèctrics eren populars a les ciutats per la seva facilitat d’ús i silenci, i fins i tot van batre rècords de velocitat, com "La Jamais Contente", el primer vehicle a superar els 100 km/h.

Tanmateix, l’arribada del motor de combustió interna, la producció massiva i la facilitat per recarregar amb benzina van relegar els elèctrics a un segon pla durant dècades. No va ser fins a finals del segle XX i especialment al segle XXI, amb la preocupació pel canvi climàtic i la millora de les bateries, que el cotxe elèctric ha viscut un autèntic renaixement.

Un cotxe elèctric s’impulsa gràcies a un motor elèctric alimentat per l’energia emmagatzemada en bateries recarregables. Aquestes bateries, habitualment d’ions de liti, es poden recarregar connectant el vehicle a la xarxa elèctrica. El motor converteix l’energia elèctrica en moviment de manera molt eficient i amb menys pèrdues que un motor de combustió.

Els cotxes elèctrics no necessiten caixa de canvis manual, ja que el motor elèctric ofereix tot el parell des de zero revolucions. A més, incorporen sistemes de frenada regenerativa, que permeten recuperar part de l’energia quan el vehicle frena. La simplicitat mecànica redueix el manteniment i elimina elements com l’embragatge o el sistema d’escapament.

Els cotxes elèctrics no emeten contaminants ni CO₂ durant la circulació, fet que contribueix a millorar la qualitat de l’aire a les ciutats i a reduir el soroll. Aquest avantatge és especialment rellevant en zones urbanes amb alta densitat de trànsit.

Tanmateix, cal tenir en compte que la producció d’electricitat i de bateries també genera emissions, especialment si l’energia prové de fonts no renovables. L’impacte ambiental global depèn, doncs, de la font d’electricitat i de la gestió responsable de les bateries al final de la seva vida útil.

Malgrat els avenços, els cotxes elèctrics encara presenten alguns reptes. L’autonomia depèn de la mida de la bateria i pot ser limitada en models urbans, especialment en condicions de fred o calor extremes. El temps de recàrrega és superior al d’omplir un dipòsit de benzina, tot i que la xarxa de punts de recàrrega creix ràpidament.

El preu d’adquisició sol ser més alt que el d’un cotxe de combustió, tot i que el cost d’ús i manteniment és inferior. Les ajudes públiques i la reducció del preu de les bateries estan facilitant l’accés a aquests vehicles.

Per aprofitar al màxim un cotxe elèctric, és fonamental disposar d’una bona infraestructura de recàrrega. La recàrrega domèstica, especialment durant la nit, és la més econòmica i pràctica per a la majoria d’usuaris. A les ciutats i carreteres, la xarxa de punts de recàrrega ràpida s’està expandint, tot i que encara hi ha diferències importants entre països i regions.

La planificació dels viatges llargs i la gestió de l’autonomia són aspectes nous per als conductors, que requereixen adaptar hàbits i aprofitar les eines digitals per localitzar punts de càrrega.

La tecnologia de les bateries continua avançant, amb nous materials i sistemes de gestió que prometen més autonomia, càrregues més ràpides i una vida útil més llarga. Els governs impulsen polítiques per afavorir la transició cap a la mobilitat elèctrica, amb objectius de reducció d’emissions i restriccions als vehicles de combustió.

El cotxe elèctric no és l’única solució per a una mobilitat sostenible, però sí una peça fonamental en el camí cap a ciutats més netes i eficients. La combinació amb altres formes de transport, com el transport públic electrificat, la bicicleta o el vehicle compartit, serà clau per afrontar els reptes ambientals i socials del futur.