Ciutat de Terrassa: Història, patrimoni i vida actual

Terrassa s’ubica a 277 metres d’altitud, en una plana envoltada per serres com la de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i travessada per rieres com la de les Arenes i la del Palau. El terme municipal, de 70,2 km², limita amb Matadepera, Vacarisses, Sabadell, Rubí, Viladecavalls i Ullastrell. El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos, i una pluviometria que afavoreix episodis de pluges torrencials a la tardor.

La ciutat es divideix en set districtes i nombrosos barris, amb un centre històric que conserva la traça medieval al voltant de la plaça Vella, la catedral del Sant Esperit i la Torre del Palau. L’expansió urbana dels segles XIX i XX va transformar l’estructura urbana, amb eixamples, polígons industrials i barris sorgits de les onades migratòries.

Els orígens de Terrassa es remunten a la ciutat romana d’Ègara, fundada al segle I aC sobre un poblat ibèric. El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel (Seu d’Ègara) és un testimoni únic de l’art paleocristià i visigòtic a Europa. Durant l’edat mitjana, la vila va créixer al voltant del castell palau i va rebre el títol de ciutat el 1877, en reconeixement al seu creixement industrial i demogràfic.

El segle XIX va marcar la transformació de Terrassa en un centre industrial tèxtil de referència. La introducció de la màquina de vapor, el teler Jacquard i la millora de les comunicacions (carretera i ferrocarril) van impulsar el creixement econòmic i urbà. Aquesta industrialització va atreure onades migratòries, primer de l’entorn rural català i després d’altres regions d’Espanya.

Terrassa destaca pel seu patrimoni modernista i industrial, amb edificis com la Masia Freixa, el Vapor Aymerich, Amat i Jover (actual seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya), el Mercat de la Independència, la Casa Alegre de Sagrera i la catedral del Sant Esperit. El parc de Vallparadís, pulmó verd de la ciutat, integra el castell cartoixa de Vallparadís i espais de lleure i cultura.

La ciutat acull museus com el Museu de Terrassa, el Museu Tèxtil i el MNACTEC, i una àmplia oferta de biblioteques i arxius. La vida cultural es manifesta en festivals com la Fira Modernista, el Festival de Jazz i la Festa Major, i en una rica tradició de cultura popular: castells, gegants, diables, bastoners i balls tradicionals.

El teixit econòmic de Terrassa ha evolucionat des d’una base industrial tèxtil cap a una economia diversificada, amb presència destacada dels sectors metal·lúrgic, químic, tecnològic, salut i serveis. La ciutat acull el Parc Audiovisual de Catalunya, seu de produccions cinematogràfiques i audiovisuals, i és reconeguda com a “Ciutat del Cinema” per la UNESCO.

La presència universitària (UPC, UOC, UNED) i de centres d’innovació fomenta la recerca i la transferència de coneixement. L’herència de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, avui integrada al BBVA, es manté a través de la Fundació Antiga Caixa Terrassa, que impulsa projectes socials i culturals.

Terrassa és una ciutat d’identitat plural, resultat de la convivència de diverses generacions d’immigrants i de la integració de l’antic poble de Sant Pere. El seu teixit associatiu és molt actiu, amb entitats culturals, esportives, socials i empresarials que contribueixen a la cohesió i al dinamisme local.

La ciutat és pionera en l’hoquei herba, amb clubs reconeguts internacionalment, i disposa d’una àmplia infraestructura esportiva. La vida quotidiana es caracteritza per la proximitat, la qualitat de vida, la presència de la natura i la capacitat d’adaptació als reptes contemporanis.

Terrassa afronta el futur amb la voluntat de preservar el seu patrimoni, impulsar la innovació i garantir la cohesió social. La ciutat aposta per la sostenibilitat, la diversitat i la participació ciutadana, tot mantenint el seu paper com a referent cultural, educatiu i econòmic a Catalunya.

Per entendre la complexitat i la riquesa de Terrassa cal analitzar-la des de múltiples perspectives: històrica, social, econòmica i cultural. Aquesta mirada integral permet valorar com la ciutat ha sabut transformar-se i projectar-se com a exemple de modernitat i arrelament al territori.