La música tonal: com s’organitzen les notes

La música tonal utilitza un sistema on les notes tenen una relació especial entre elles. Aquest sistema es diu tonalitat. Dins d’una tonalitat, hi ha una nota molt important que es diu tònica. La tònica és com la casa de les altres notes: totes volen tornar-hi al final de la cançó. Per exemple, si la cançó és en do major, la tònica és la nota do.

La música tonal s’utilitza a Europa des del segle XVII i encara avui la trobem en moltes cançons i peces de música clàssica i moderna.

Les notes dins d’una tonalitat es col·loquen en una escala. L’escala més coneguda és la de do major: do, re, mi, fa, sol, la, si, do. Cada nota té un nom segons el lloc que ocupa:

• Tònica (primer grau): la nota principal.

• Supertònica (segon grau): la nota després de la tònica.

• Mediant (tercer grau): la nota al mig de l’escala.

• Subdominant (quart grau): la nota abans de la dominant.

• Dominant (cinquè grau): la segona més important després de la tònica.

• Superdominant (sisè grau): la nota després de la dominant.

• Sensible (setè grau): la nota que vol tornar a la tònica.

Aquestes notes formen una família. La tònica i la dominant són molt importants perquè ajuden a donar forma a la música.

La música tonal fa que les cançons tinguin un centre que reconeixem fàcilment. Quan escoltem una melodia, el nostre cervell sap on “torna a casa” la música. Això ens ajuda a recordar les cançons i a sentir que tenen principi i final.

A més, la música tonal permet als músics canviar de tonalitat dins d’una mateixa peça. Això es diu modulació i fa que la música sigui més interessant i variada. Encara que avui dia existeixen altres maneres de fer música, la música tonal segueix sent molt utilitzada arreu del món.