Marco Polo: El viatger que va obrir les portes d’Orient

Marco Polo va néixer a Venècia el 15 de setembre de 1254, en una família de comerciants amb una àmplia experiència en negocis internacionals. El seu pare, Niccolò, i el seu oncle, Matteo, ja havien viatjat per Àsia abans que ell. De fet, Marco no va conèixer el seu pare fins als quinze anys, quan aquest va tornar d’un llarg viatge. La mare de Marco va morir quan ell era petit, i va ser criat per familiars. Aquesta educació, centrada en el comerç i la gestió de mercaderies, el preparà per a la vida aventurera que l’esperava.

El 1271, Marco, amb només disset anys, va partir de Venècia amb el seu pare i el seu oncle cap a l’Orient. L’objectiu era portar una missió diplomàtica del papa Gregori X al gran kan mongol, Khublai Khan, nét de Genguis Kan. El viatge va ser llarg i ple de dificultats: van travessar Armènia, Pèrsia, el Pamir i el desert del Gobi, regions pràcticament desconegudes pels europeus de l’època. Finalment, el 1275, van arribar a Pequín, la capital de l’imperi Yuan.

Durant setze anys, Marco Polo va viure a la cort de Khublai Khan, on va gaudir de la protecció de l’emperador i va rebre encàrrecs importants com a emissari i administrador. Va visitar territoris com el Yunnan, el Tibet, l’Annam (actual Vietnam) i la Xina central. El 1292, la família Polo va rebre l’encàrrec d’acompanyar una princesa xinesa fins a Pèrsia, i van aprofitar l’ocasió per iniciar el retorn a Venècia, on van arribar el 1295 després de recórrer uns 24.000 km.

Poc després de tornar a Venècia, Marco Polo va ser capturat pels genovesos durant una guerra i empresonat. A la presó, va dictar les seves aventures a Rustichello de Pisa, qui les va escriure en francès antic sota el títol Livre des merveilles du monde, conegut també com Il Milione o Els viatges de Marco Polo. El llibre va tenir un gran èxit i es va traduir a nombroses llengües, inclosa una versió catalana al segle XIV.

L’obra descriu amb detall les terres, costums, religions i productes d’Àsia, i va ser una font d’inspiració per a futurs exploradors com Cristòfor Colom. També va influir en la cartografia medieval, com es pot veure en l’Atles Català de Cresques Abraham.

Tot i l’impacte del llibre, alguns historiadors han posat en dubte la veracitat d’algunes de les històries narrades per Marco Polo. Per exemple, la seva descripció de la Xina omet detalls com la Gran Muralla, i alguns aspectes de la cultura xinesa són interpretats des d’una perspectiva occidental. Tanmateix, moltes de les seves observacions han estat confirmades per fonts xineses i per altres viatgers posteriors. El debat sobre si Marco Polo va arribar realment a la cort de Khublai Khan continua obert, però la majoria d’experts consideren que, malgrat possibles exageracions, el seu testimoni és valuós i innovador.

Marco Polo va morir a Venècia el 8 de gener de 1324, deixant un llegat que va transformar la visió europea del món. El seu nom s’ha convertit en sinònim d’aventura i descobriment. L’aeroport de Venècia porta el seu nom, i la seva figura ha estat representada en llibres, pel·lícules i sèries. El seu relat, tot i les controvèrsies, continua sent una invitació a l’exploració, a la curiositat i a l’obertura a altres cultures.