Els camaleons: mestres de l'adaptació i el camuflatge

Els camaleons pertanyen a la família Chamaeleonidae i presenten una anatomia molt especialitzada. El seu cos és comprimit lateralment, amb potes llargues i primes adaptades per a la vida arborícola. Els dits estan fusionats en dos grups, formant una mena de pinça que facilita l'agafament de branques. La cua és llarga i prènsil, permetent-los mantenir l'equilibri i desplaçar-se amb seguretat pels arbres.

Els ulls dels camaleons són grans i poden moure's independentment, proporcionant una visió panoràmica i la capacitat de calcular distàncies amb precisió. A més, molts mascles presenten crestes, carenes o fins i tot banyes, com el camaleó de Jackson, que utilitzen en combats o per a la identificació entre individus.

El canvi de color dels camaleons és un fenomen complex que implica diverses capes de cèl·lules a la pell. Els cromatòfors contenen pigments grocs i vermells, mentre que els iridòfors, formats per nano-cristalls de guanina, reflecteixen la llum i produeixen tons blaus i verds. La combinació d'aquestes capes permet una gran varietat de colors i patrons.

Contràriament a la creença popular, el canvi de color no serveix només per camuflar-se. Els camaleons utilitzen aquesta capacitat principalment per comunicar-se, regular la temperatura corporal i expressar el seu estat d'ànim. Per exemple, poden mostrar colors vius durant el zel o tonalitats fosques quan se senten amenaçats.

Els camaleons són principalment insectívors, tot i que les espècies més grans poden consumir petits vertebrats. La seva llengua és extremadament llarga i pot superar la longitud del seu propi cos. Aquesta llengua és cilíndrica, retràctil i acaba en una punta enganxosa que permet capturar preses a distància amb gran precisió.

La tècnica de caça es basa en la immobilitat i la sorpresa. El camaleó roman quiet fins que detecta una presa, moment en què llança la llengua a gran velocitat. Aquesta estratègia és molt eficient i els permet alimentar-se sense gastar gaire energia.

Actualment es coneixen més de 200 espècies de camaleons, agrupades en 11 gèneres. La majoria d'espècies es troben a l'Àfrica, especialment a Madagascar, però també n'hi ha a l'Índia, Sri Lanka i algunes zones del sud d'Europa, com la península Ibèrica.

El camaleó comú (Chamaeleo chamaeleon) és l'única espècie present a Europa i es troba en punts concrets del sud d'Espanya, Portugal, Itàlia i Creta. Altres espècies destacades són el camaleó de Jackson (Trioceros jacksonii), amb tres banyes, i els camaleons nans del gènere Brookesia, endèmics de Madagascar.

La majoria de camaleons són ovípars: les femelles ponen entre 30 i 40 ous amb closca semitransparent, que enterren al sòl. El període d'incubació varia segons l'espècie i pot durar de dos a nou mesos. Algunes espècies africanes són ovovivípares, és a dir, els ous es desenvolupen dins del cos de la mare fins al naixement.

Els juvenils són independents des del moment de néixer i han de buscar aliment i refugi per si mateixos. La supervivència depèn de la capacitat d'adaptar-se ràpidament a l'entorn i evitar depredadors.

Els camaleons tenen un paper fonamental en els ecosistemes on viuen, ja que controlen poblacions d'insectes i serveixen d'aliment per a altres animals. La seva presència indica un bon estat de conservació dels hàbitats.

Algunes espècies, com el camaleó comú, es troben en perill a causa de la destrucció d'hàbitats, el tràfic il·legal i l'ús de pesticides. La conservació dels camaleons requereix la protecció dels seus entorns naturals i la sensibilització sobre la seva importància ecològica.