Dinosaures: Viatge a l'era dels gegants de la Terra

Els dinosaures van aparèixer fa aproximadament 230 milions d'anys, durant el Triàsic mitjà-superior, a partir d'arcosaures bípedes de petites dimensions. L'origen d'aquest grup està relacionat amb l'extinció massiva del Permià, que va obrir nous nínxols ecològics. Durant el Juràssic i el Cretaci, els dinosaures es van diversificar i van esdevenir els vertebrats terrestres dominants. La separació dels continents i els canvis climàtics van afavorir l'aparició de noves espècies i adaptacions. L'evolució de les plomes en alguns grups, especialment els teròpodes, va ser clau per a l'origen dels ocells. Avui, els paleontòlegs consideren els dinosaures un clade monofilètic que inclou tant les formes extingides com els ocells actuals.

Els dinosaures es divideixen en dos grans grups segons l'estructura de la pelvis: Saurisquis i Ornitisquis. Els Saurisquis inclouen els teròpodes (majoritàriament carnívors, com el Tyrannosaurus rex) i els sauropodomorfs (herbívors de coll llarg com el Brachiosaurus). Els Ornitisquis agrupen diversos herbívors com els estegosaures, anquilosaures, ornitòpodes i ceratòpsids. La diversitat morfològica és enorme: des de formes bípedes fins a quadrúpedes, amb armadures òssies, banyes o crestes. Actualment, s'han descrit més de 1.000 espècies de dinosaures no aviaris i més de 10.000 espècies d'ocells, que són els únics dinosaures vivents.

Els dinosaures presentaven una gran varietat de mides, des de menys de mig metre fins a més de 30 metres de llargada. La majoria tenien una postura erecta, amb les potes situades sota el cos, fet que els permetia una locomoció eficient i, en alguns casos, un metabolisme elevat. Algunes espècies eren carnívores, amb dents afilades i urpes, mentre que altres eren herbívores amb dents adaptades a triturar vegetació. Les plomes, documentades en nombrosos fòssils, tenien funcions d'aïllament, comunicació i, en alguns casos, vol. Les adaptacions socials incloïen la nidificació, la cura parental i, possiblement, el comportament gregari.

Fa uns 66 milions d'anys, al límit entre el Cretaci i el Paleogen, es va produir una extinció massiva que va eliminar aproximadament el 75% de les espècies, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris. L'impacte d'un asteroide a la península de Yucatán (cràter de Chicxulub) és considerat la causa principal, tot i que també s'han proposat altres factors com el vulcanisme i els canvis climàtics. Només els ocells, un grup de dinosaures teròpodes, van sobreviure i van diversificar-se fins a esdevenir el grup d'aus actuals. Aquesta supervivència es deu a una combinació d'adaptacions fisiològiques, alimentàries i reproductives.

Els Països Catalans tenen un patrimoni paleontològic notable, amb jaciments importants al Pallars Jussà, Alt Urgell, la Noguera i el Berguedà. Destaca el jaciment de Coll de Nargó, considerat un dels més importants del món en nius i ous de dinosaure. Les troballes inclouen restes de sauròpodes, ornitòpodes i teròpodes, així com petjades i ous fossilitzats. Aquestes descobertes han permès reconstruir ecosistemes del Cretaci superior i entendre millor la diversitat i comportament dels dinosaures a la regió. Museus i centres d'interpretació, com el Museu Dinosaures de Fumanya, contribueixen a la divulgació i conservació d'aquest patrimoni.

Des del seu descobriment al segle XIX, els dinosaures han captivat la imaginació col·lectiva. Han esdevingut protagonistes de llibres, pel·lícules i exposicions, i són un recurs educatiu habitual per fomentar la curiositat científica. La recerca paleontològica ha evolucionat gràcies a noves tècniques d'anàlisi i a la col·laboració internacional. Avui, la imatge dels dinosaures és molt més precisa que la de les primeres reconstruccions victorianes. El seu estudi contribueix a entendre l'evolució de la vida, la dinàmica dels ecosistemes i la importància de la biodiversitat.